euro-maniaLas equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.

Lo programa es finançat en majoritat per l'Union Europèa.

Presentacion — Amassa, las lengas romanicas son parladas per mai del 40 % de la populacion de la Comunitat Europèa. L'idèa d'Euro-mania es de balhar metòdes e supòrts per que los mainatges en mitan escolar pòscan aquesir competéncias en lenga, saber e saber-èsser :

  • securisacion cap a las lengas desconegudas : jamai èsser estrangièr dins de lengas de meteissa familha ;
  • aprene las lengas en aprene un saber disciplinari (comun als 5 programas nationals) e en manipular de saber-far (DNL, UTL = Utilisacion Transdisciplinària de las Lengas) ;
  • bastir de competéncias metalengatgièras : passar per de lengas de meteissa familha permet d'integrar los còdes de ma lenga - la mestresa de la lenga es lo primièr pilar del sòcle fondamental de l'apprentissatge ;
  • crear las primièras competéncias d'intercompreneson e de plurilingüisme.

Euro-mania es aital lo « primièr fiquièr escolar europèu ». Manual « laboratòri », voldriá èsser un otís al servici de politicas educativas nacionalas de mai en mai integradas (Cadre Europèu Comun de Referéncia per las Lengas) necessariament menadas a trabalhar cap a un plurilingüisme europèu.

Experimentat dins de classas que participan al programa, Euro-mania a sedusit los escolans e desrevelhat lo lor apetís d'aprene, e d'aprene en lenga. En mai d'aquò, balha als escolans de 8 a 11 ans l'idèa que son totes europèus, jamai estrangièrs los uns amb los autres ja qu'aprenon los meteisses sabers, e que la lors lengas son pas que variantas d'un meteis sistèma : lo sistèma de las lengas romanicas !

Lo libre

J'apprends par les langues (version francesa) [ligam site Canopé] [ligam site Liséo].

Los membres d'euro-mania

  • Pierre Escudé - mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme - IUFM de Miègjorn-Pirenèus e Universitat de Tolosa 2
  • Luis-Filipe Barbeiro ESEL - Instituto Politecnico de Leiria
  • Gilbert Dalgalian - Expèrt del programa euro-mania
  • Carmen Hernandez-Gonzalez - Universidad de Valadolid
  • Silvestra del Lungo - CIID RomaMariana Popa - SNEE Bucarestu

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Musica : Martí Retorn

Claudi Martí 'Retorn' 2023

Es en preparacion l'edicion del disc Martí Retorn. Aqueste serà la reünion de tretze cançons de Claudi Martí registradas en estúdio.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Peasants Into Frenchmen

peasants-into-frenchmen Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).

Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.

L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.