euro-maniaLas equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.

Lo programa es finançat en majoritat per l'Union Europèa.

Presentacion — Amassa, las lengas romanicas son parladas per mai del 40 % de la populacion de la Comunitat Europèa. L'idèa d'Euro-mania es de balhar metòdes e supòrts per que los mainatges en mitan escolar pòscan aquesir competéncias en lenga, saber e saber-èsser :

  • securisacion cap a las lengas desconegudas : jamai èsser estrangièr dins de lengas de meteissa familha ;
  • aprene las lengas en aprene un saber disciplinari (comun als 5 programas nationals) e en manipular de saber-far (DNL, UTL = Utilisacion Transdisciplinària de las Lengas) ;
  • bastir de competéncias metalengatgièras : passar per de lengas de meteissa familha permet d'integrar los còdes de ma lenga - la mestresa de la lenga es lo primièr pilar del sòcle fondamental de l'apprentissatge ;
  • crear las primièras competéncias d'intercompreneson e de plurilingüisme.

Euro-mania es aital lo « primièr fiquièr escolar europèu ». Manual « laboratòri », voldriá èsser un otís al servici de politicas educativas nacionalas de mai en mai integradas (Cadre Europèu Comun de Referéncia per las Lengas) necessariament menadas a trabalhar cap a un plurilingüisme europèu.

Experimentat dins de classas que participan al programa, Euro-mania a sedusit los escolans e desrevelhat lo lor apetís d'aprene, e d'aprene en lenga. En mai d'aquò, balha als escolans de 8 a 11 ans l'idèa que son totes europèus, jamai estrangièrs los uns amb los autres ja qu'aprenon los meteisses sabers, e que la lors lengas son pas que variantas d'un meteis sistèma : lo sistèma de las lengas romanicas !

Lo libre

J'apprends par les langues (version francesa) [ligam site Canopé] [ligam site Liséo].

Los membres d'euro-mania

  • Pierre Escudé - mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme - IUFM de Miègjorn-Pirenèus e Universitat de Tolosa 2
  • Luis-Filipe Barbeiro ESEL - Instituto Politecnico de Leiria
  • Gilbert Dalgalian - Expèrt del programa euro-mania
  • Carmen Hernandez-Gonzalez - Universidad de Valadolid
  • Silvestra del Lungo - CIID RomaMariana Popa - SNEE Bucarestu

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

'Occitanie Europe', una associacion occitana a Brussèlas

Occitanie Europe

L'associacion Occitanie Europe promòu la region Occitània al nivèl europèu.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.