Conferéncias Los Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània 2013/2014, presentacion de Joan-Francés Courouau :

L’ensenhament de l’occitan a l’Universitat de Tolosa II-Lo Miralh se pòrta plan. Malgrat las empachas, tant a l’interior coma a l’exterior de nòstra venerabla institucion, de mai en mai de joves causisson una via rica en experiéncias e en desbocats professionnals.

Mas l’Universitat, es tanben la recerca. Lo dinamisme del pòl tolosan es pas mai a demonstrar. Los cercaires tolosans son pas los sols a s’activar dins aquel camp, aquò se sap, e sèm fòrça aüroses d’aculhir encara ongan nòstres collègas venguts d’universitats francesas o europèas portar testimòni de la vitalitat de nòstres estudis.

2013 es estada una annada marcada per l’Edat Mejana puèi qu’avèm comemorat lo 800en anniversari de la batèsta de Murèth. Nos a pas paregut util de tornar nosautres tanben sus aquel eveniment analisat amplament, mas, per metre pr’aquò a l’onor lo periòde medieval, avèm causit de privilegiar l’art fondator dels trobadors, lo primièr d’entre eles, Guilhèm IX d’Aquitània, e lo grand roman Flamenca, presentats cadun per un especialista reconegut, vengut en vesin, Katy Bernard e Gerard Gouiran. A l’eissida de l’Edat Mejana e la debuta dels Tempses modèrnes, Joan Sibille tractarà, el, de tèxtes dramatics mesconeguts produches dins los Alps, dins la continuitat de la bèla conferéncia de Nadine Henrard l’an passat.

Ròsa Blin-Mioch nos farà descobrir una femna excepcionala dins lo mitan fòrça masculin e puslèu conservator del felibritge de la fin del sègle XIX, Lídia Wilson de Ricard, que publica sa correspondéncia passionnanta.

Coma la vida de la recerca es facha de descobèrtas inopinadas, Joan Thomas presentarà al public un voluminós diccionari provençal-francés del sègle XVIII qu’èra pas jamai estat localizat avant 2011.

Al títol de la collaboracion estrecha que nos assòcia a nòstres collègas catalans, sèm aüroses de dobrir aquesta seisena edicion de nòstres DMOO amb la presentacion del grand projècte Scripta que Àngels Massip i participa activament.

Après lo succès, l’an passat, de la subrebèla conferéncia de Fausta Garavini sus « Montaigne occitan » (en linha sus nòstre site, rubrica « Documents »), sèm fòrça onorats de recebre ongan Georg Kremnitz, l’una de las figuras majoras de la sociolingüistica en Euròpa, excellent coneisseire de la situacion occitana. Vengut de Viena (Àustria), presentarà, en exclusivitat a Tolosa, l’ampla sintèsi sus l’Istòria sociala de las lengas de França qu’a dirigida, obratge esperat que rendrà de bèls servicis als cercaires, als curioses e – perqué pas ? – als que nos govèrnan.

Joan-Francés Courouau

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Espaliu : fons felibrenc e occitan Vaylet

Les amis de Joseph Vaylet

En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

Las aventuras de Sherlock Holmes - Arthur Conan Doyle

mars mars IEO Edicion reedita en occitan Las aventuras de Sherlock Holmes. Revirat de L'anglés lo tèxt occitan es de Pèire Beziat.

Dos volums sortiguèron en 2018 : Escandals e Mistèris e Gentlemen e Aventuras. Una bona ocasion de tornar descobrir aqueles tèxtes.

Pèira Beziat coma per las siás precedentas traduccions – L'Iscla dels Tresaur (2015) e Lo Monde Perdut (2017) – s'aplica a enriquir lo còrpus de la pròsa occitana en nos restituïssent aquelas aventuras dins una lenga sens artifices e de bon legir, en coerença amb los tèxtes originals en anglés arquetipes de la literatura d'aventura.